Contes eròtics

Vol Barcelona - Madrid

El fort “stres” sofert en els dos últims dies, fa que tan sols assenti el cul al seient, de la meua butaca de l’avió, quedi mig endormiscat... sento que hem toquen suaument el espatlla, y obro els ulls. Veig una geisha, be una japoneseta jove, vull dir, que hem demana que la deixi passar al seu seient de la finestra.
Al passar front a mi, sembla que per un moment ha enganxat el seu cos a mi. Segurament no es així... mes la meva adrenalina s’ha disparat i en aquest, casi fracció de segon, jo ja he pres el volum i mides del seu cos, molt ben distribuït i dur.
Va vestida amb un vestit d’ante. Al final de les mànigues porta uns adorns de pell de visó que li donen una carga d’erotisme... mes de gran classe.

Al asseure, deixa al descobert dos harmonioses columnes jòniques, que son les seves cuixes.

Admiro els seus genolls molsudets que inviten a esser acariciats.

castwellanEl vestit d’ante no deixa interpretar com pot esser el seu bust.

En recreo mirant-li la cara, ella té els ulls semiclucs, miren, si es que miren al clatell del passatger que té davant.

El seu rostre es com sempre m’he imaginat tenen que esser les geishes. Clar, de pell casi blanca (no porta ni una pinzellada de maquillatge) i les faccions del seu rostre son molt poc pronunciades. Nas menut; front lleugerament abombat; selles correctes; i sota dels ulls petits i llògicament oblicus; els llavis una autentica obra d’art florentina. El superior amb harmonia conjuntada del rostre, mes el llavi inferior es molsut, quelcom caigut, que hem fa pensar amb llocs eròtics, llargs i prolongats, delatant els seu interior, té que estar situada una llengua rosada, suau, ample, a la que no li es prohibida cap entrada en cap lloc del cos que esta llaurant, sistemàticament, parsimoniosament, deixant de cau en cau rastre de la seva fina saliva...

Baixo la mirada a les seves cuixes. Va vestida amb uns pantis complerts de color carn, molt clars, de moments sembla blanc com el color de la seva cara.

Ara segueixo amb la mirada els seus genolls; tiro cuixes amunt i no puc veure allà on s’ajunten. Mes segueixo pensant que aquelles belles cames tenen que protegir un bell sexe molsudet, amb pels que estorbarien...

Els cecs llegeixen amb els dits. Jo també ho podria fer en aquest cos.
Em sorprèn al veure que la meva mà es dirigeix al seu genoll que tinc mes aprop. Ja sento el tacte, desagradable sempre de la fibra artificial dels pantis, mes poso tot el meu palmell en es seu genoll i encaixa perfectament, faig una pressió fins a sentir allà a on i ha carn, allà a on la presencia sols es de pell i ós.
Miro ràpidament la seva cara per veure la reacció a la meva intrusió. Immutable!
Segueix mirant com si res el clatell del viatger aeri del davant.
Aixó em sorprèn i m’excita. M’ho prenc com un desafiament.
Ara la ma barroerament li ressegueix la cuixa. L’una i l’altre. Una nova mirada a la seva cara. Immutable!
Faig pressió i passo la mà capa als seus malucs. La talla ajustada dels seu vestit fa aquesta maniobra difícil i sento que amb la meva vehemència li he clavat en la pell mes d’una unglada. Impassible!
Inclús al dolor.
Perdo els estreps, passo la mà al davant i quant sento les seves vulves molsudes i absents de pels entro els meus dits, faig entrar aquests dintre el seu sexe i trobo la resistència dels seus pantis. Retrocedeixo ràpidament la meva mà, mes abans entre els dits ja havia pres part del teixit, i es tan violenta aquesta maniobra que aconsegueixo el meu propòsit: estripar els pantys.
Ara els meus dits tenen camí franc cap al interior d’una cova molt mes valuosa que dels tresors d’Ali Baba. Aquí els tresors son de sensacions que hem transmeten el tacte al meu cervell i aquest ràpidament a les meves glàndules sexuals.
El cervell em transmet imatges tridimensionals de colors vermells, fúcsia, i or, molt d’or. Son com cintes que s’entrellacen fent vertiginoses espirals, i jo sento com si caigués per elles... Estic vermell com un pebrot i amb perles de suor al meu rostre. Miro el d’ella: Immutable! Trec la mà de la profunditat de la cova, vermella, fúcsia i d’or i vaig a la part alta del seu vestit, doncs aquest no té escot. D’una apassionant grapada li rebento en vestit i surten dos prominents pits, que mai ningú podria haver sospitat. Esvelts, separats amb mugrons petits i foscos... Mes el soroll d’esborsar-se-li el vestit, a fet que altre passatgers, que observaven maniobres rares, alguns s’hagin posat de peus inclús. Em fot lo que hem pugui passar, vull veure la reacció del seu rostre.

Una forta colpejada, em fa despertar, l’avió està aterrant a Madrid.

Al Intrèpid Marqués de Sade.

Joaquim Mititieri i Garcia.

30 de Març de 1993