Hola, sóc Xavi Bonet, amic de Joaquim Mititieri i avui, dia 8 de maig de 2018,
Rosada, la seva dona, m'ha cridat per donar-me una trista notícia, “En Kim ja s'ha marxat”. Així és, En Kim ara és lliure.
Ja no podré tornar a xerrar amb tu, anar a menjar junts, a riure'ns, a dormir a casa teva, a escoltar durant hores les teves aventures al llarg del món, parlar de les teves estimades “Pedres d’Ica” que tant t’havien donat, de la cultura maya, de la Inca, de "la monteña", de la Jama-Coaque, de la Colima, de la Taína, de la Valdivia o ensenyar-me a llegir "quipus" inques... o de les eternes preguntes de la gran cerca al llarg de la teva vida… Ja no escoltaré la teva veu, que vaig tenir la sort de sentir durant molts anys, gairebé cada setmana: "Xaaaviiii, com estàs noi?, Com va tot? Et crido perquè he vist una noticia d'Egipte..." Ara ja no podré cridar-te per preguntar-te, per parlar amb tu pel gust de parlar amb algu savi. Que gran ets Kim, com t'he estimat...
El dia 30 d'abril, tan sol 8 dies abans, vaig estar amb tu, vaig anar a visitar-te, com tenia costum, per poder estar amb un home excepcional, únic, com a pocs, eres autèntic, eres sincer com a pocs, eras amant de la veritat com pocs… ara per fi podràs veure de nou al teu estimat fill Bernat i a la teva estimada filla Nuria i dir-los quant els estimaves com a tantes vegades m'havies dit a mi quan parlaves d'ells. Estic segur que la teva ànima vola a la recerca de les respostes que tant anhelaves.
Així és, Kim ara ets lliure.
Que gran ets Kim, com t’estimo… Tal com li vas dir a Andreas fa molts anys, són dies feliços, ara ja ets lliure. No t'oblidaré mai, ara ets lliure però espera'm perquè estic segur que tornarem a veure'ns… T’estimo amic, les llàgrimes recorren el meu rostre per dir-te que et trovaré molt a faltar mentre sento la teva veu dient-me: “No és per a tant noi”… però clar, això es fàcil per a tu... ara ja ets és lliure...
T’estimo Kim, t’estimaré sempre i no t’oblidaré mai.
Xavi Bonet, 8 de maig de 2018
Benvinguts a la meva página web, soc en
Joaquim Mititieri i Garcia, aqui os ofereixo una part de mi. Com
es lògic no ens enrecordem de tot, més si del que ens ha mogut
més es el nostre cor.
L'estrany succes de les Torres Bessones, i
la conseqüent guerra d'Irak... Els tsumanis d'Orient...els
posteriors i recents tifóns de
Birmània...i un terratremol molt
greu a la Xina...un terratremol a Japó amb un tsunami i la
consequent explosió nuclear a Fukushima... En mig de tots aquest
acontèixements nosaltres anem desenvolupant les nostres tasques,
la nostre vida. Vosaltres, la vostre. Jo, la meva vida, escrivint,
o llegint, sempre assegut! Be, la vida ja m´ha deixat caminar prou,
en els meus anys joves, abans dels 50 anys, esportius, anant per
Europa i Africa, i anys mes tard, en el meu periode cientific: 8
viatjes a Sud-America i un a Egipte i cinc a Cuba...
Jo que volia arribar a ésser savi!!! Mes si, el que he aconseguit es VIURE.
Ja no podré tornar a xerrar amb tu, anar a menjar junts, a riure'ns, a dormir a casa teva, a escoltar durant hores les teves aventures al llarg del món, parlar de les teves estimades “Pedres d’Ica” que tant t’havien donat, de la cultura maya, de la Inca, de "la monteña", de la Jama-Coaque, de la Colima, de la Taína, de la Valdivia o ensenyar-me a llegir "quipus" inques... o de les eternes preguntes de la gran cerca al llarg de la teva vida… Ja no escoltaré la teva veu, que vaig tenir la sort de sentir durant molts anys, gairebé cada setmana: "Xaaaviiii, com estàs noi?, Com va tot? Et crido perquè he vist una noticia d'Egipte..." Ara ja no podré cridar-te per preguntar-te, per parlar amb tu pel gust de parlar amb algu savi. Que gran ets Kim, com t'he estimat...
El dia 30 d'abril, tan sol 8 dies abans, vaig estar amb tu, vaig anar a visitar-te, com tenia costum, per poder estar amb un home excepcional, únic, com a pocs, eres autèntic, eres sincer com a pocs, eras amant de la veritat com pocs… ara per fi podràs veure de nou al teu estimat fill Bernat i a la teva estimada filla Nuria i dir-los quant els estimaves com a tantes vegades m'havies dit a mi quan parlaves d'ells. Estic segur que la teva ànima vola a la recerca de les respostes que tant anhelaves.
Així és, Kim ara ets lliure.
Que gran ets Kim, com t’estimo… Tal com li vas dir a Andreas fa molts anys, són dies feliços, ara ja ets lliure. No t'oblidaré mai, ara ets lliure però espera'm perquè estic segur que tornarem a veure'ns… T’estimo amic, les llàgrimes recorren el meu rostre per dir-te que et trovaré molt a faltar mentre sento la teva veu dient-me: “No és per a tant noi”… però clar, això es fàcil per a tu... ara ja ets és lliure...
T’estimo Kim, t’estimaré sempre i no t’oblidaré mai.
Xavi Bonet, 8 de maig de 2018
