Quan els meus llavis
us hagin dit per ultima vegada
que us estimo molt,
no ploren per mi.
Quan els meus ulls
amorosament vos diguin
l’última mirada,
no ploren per mi.
Quan les meves mans
blanques i transparents
us acariciïn per ultima vegada
no ploren per mi.
Quan l’últim pensament
dient-vos que ho estimeu tot
vos arribi telepàticament
no ploren per mi.
Sàpiguen que emprenc viatge
de on havia vingut voluntari.
Retorno al espai de set colors,
a on no existeixen mentides,
a on no hi arriben les traïcions.
Els secs s’abracen com a germans
cor contra cor, amb amor.
Es un espai PUR de PAU
a on la meva anima
espero pugi un esgraó mes
aproximant-se i esperant integrar-se
a la LLUM ETERNA i DIVINA.
I aquesta LLUM DIVINA
vos la vull enviar a tots,
perquè el trobar el bon camí
us sigui mes fàcil.
Que el dia del meu traspàs
sigui un dia de joia
per quan el meu esperit
vos farà eterna companyia.
Pensen amb tot la que vos
i no ploren per mi.
Palma 20/XI/95
Kim Mititieri i García |