|
Quan els meus llavis
us hagin dit per ultima vegada
que us estimo molt,
no ploren per mi.
Quan els meus ulls
amorosament vos donguin
l’ultima mirada,
no ploren per mi.
Quan les meves mans
quasi blanques i fredes
us acariciïn per ultima vegada,
no ploren per mi.
Quan el meu pensament
capten i compren
que es l’últim
no ploren per mi.
Sàpiguen que torno,
de on havia sigut segrestat,
un espai de set colors
que no existeixen les mentides
a on no arriben les traïcions
i els germans s’abracen l’un a l’altre
amb amor.
Es un espai PUR i de PAU
a on la meva ànima s’integra
A LA LLUM
I aquesta llum
vos la vull dirigir a tots
perquè trobar el camí
us sigui mes fàcil.
Que el dia de la meva mort
sigui un dia de joia
per quant el meu esperit
us farà eterna companyia.
Palma 20/XI/95
Kim Mititieri i García |
