Kikirikiii, canta el gall
i l’últim cubata
l’endinso coll avall.
Quan jo entro a casa
el pare enfurrunyat
surt a treballar.
Fins a les tres
que no retorna
dormint puc estar.
Mes ull! que no se’m pasi
l’hora de menjar.
I així un dia i un altre dia,
perquè treballar?
Cent anys de salut
tingui el pare!
per jo poguer gandulejar.
Que ben segur que un dia
ben casat estaré
esperant que creixin els fills
i em puguin alimentar.
Kim Mititieri i García |