En els mars del Sud

... en Timi, llògicament sabia que era la seva mare, mes quelcom, com una força magnètica l’apropava mes a un altre dona. Possiblement perquè aquesta li havia donat els seus pits fins algo mes dels tres anys. Tenia una mare d’ulls grans i negres i l’altre de pits generosos i càlids. Entre les dues va repartir els seu amor d’infant. Van ser uns anys bastant bons, per aquella petita illa que forma part del arxipèlag de les Marqueses en el oceà Pacífic, els dos tifons que van tenir van ser benvolents i respectaren cabanes i la “gran casa”. I un Indígena va morir de causes violentes. Creiem que això ajudà al caràcter tranquil i alegre d’en Timi. Ja mes gran un tifó cruel, acompanyat d’un maremoto va fer estraus en l’illa, mes en Timi ja tenia 12 anys i tot o va viure com una aventura, i en aquesta edat d’inconscient, va realitzar actes de heroïcitat tant grans en aquelles jornades catastròfiques, que es va fer molt popular en tota l’illa. Va créixer esvelt. Però fort, i de la seva persona destacava sempre el seu somrís. Els pares, quan va deixar enrere la pubertat l’iniciaren en una cerimònia conjunta amb altres joves, amb l’art de fer l’amor. La jove que li proposaren els pares a ell li va semblar bé i així va començar a fer vida amb parella. Mes en aquesta primera època en Timi lo que l’apassionava no era el sexe, sinó el bussejar sota l’aigua, en el que era un expert ja sigui per la pesca del peix o d’ostres perliferes... i varen passar uns anys molt ràpids per en Timi. Fins que un dia es va donar compte que la noia que sempre estava pendent de les seves immersions no era la seva dona dino un altre noia que també baixava a les mateixes profunditats que ell. Amb sorpresa es va adonar que el seu cor s’accelerava quan aquella xicota estava al costat d’ell. Tot ho va explicar a les seves “dues mares” i elles el van escoltar atentament i li digueren que deixés passar 14 llunes i si sentia per la xicota igual nerviosisme que tornés a parlar amb elles. Les llunes van passar i en Timi a la que feia 12 va fer veure que ja havien passat totes i les “mares” es van començar a fer gestions per la tribu. Gestions laborioses i delicades doncs mai ningú es té que sentir menys preats, ni dona, ni familiars. Amb cerimònia publica, en Timi, es va comprometre a cuidar, defensar i alimentar al seu nou amor. Les gestions de les “mares” amb la primera dona, donen el seu fruit i un es recent. L’esterilitat de la primera parella. Em Timi es completament feliç, i a mesura que va redescobrint l’art de l’amor i el sexe... va baixant a menys profunditat a l’oceà. en Timi té molta energia i ajuda a tothom tant si li demanen com si no... Té una bogeria pels vells de l’illa i sempre regala els millors peixos a ells. La seva popularitat el permet ajuntar esforços per tornar a construir una nova “gran casa” per les cerimònies. També el seu somrís pels altres, sembla que creix en el seu interior. Es totalment feliç!!

Un dia igual que un altre, va anar al oceà a buscar ostres perliferes i al seva muller mes jove el va acompanyar. Van baixar al fons oceànic els dos, mes enllà anava mes el fons que ell. Ell veia que omplia la seva bossa mes ràpid que ell. Van fer 4 inversions molt profundes. Al obrir les ostres moltes van ser buides. Ell va recollir 5 perles i ella 3 mes una era molt perfecte, grossa... i negre. Una raresa que no havien vist mai a la isla. Ella amb molta il•lusió li va donar a ell, cosa que li va agrair i se la va posar al coll perquè tothom la pugues veure.

Van venir els dies dels temporals i com ell tenien una bona racha de pesca van anar aprofitant aquest jorns. Un dia van anar mes al fondo que no havien anat mai... i quan sortir a la superfície, resulta que s’havien format un tifó ràpidament. Sense perdre un segon van pujar a la barca. Al fons es veia la ratlla del horitzó. Va nomes seria un susto. Una cosa per poder explicar. Mes l’oceà estava molt esvalotat. Hi havia ones molt altes i el vent s’havia despertat molt fort. De sobte una ona molt forta va fer volcar la barca. En Timi va perdre el contacte amb la seva companya. Bé encara que el moment era molt difícil, es que ella era una gran nedadora. Si ell ja estava arribant a la costa, segur que ella ja hi era. Se que no sabia el Timi, es que volcar la barca, aquesta li va donar un fort cop al cap, la va deixar sense coneixement i les fortes ones van fer el resto: li van treure la vida.

En Timi es va quedar a pet d’ones esperant que arribes. S’hi va afegir mes gent del poblat. En Timi cridava molt fort el nom d’ella. Els minuts van deixar els quarts i aquests a la primera hora. En Timi amb un gest de ràbia, es va arrencar del coll la cadena que duia la perla negra i dirigint-se al oceà va dir: -Té orgullós, té la teva perla negre! I li llençà la perla. L’oceà a dalt d’una ona li va tornar la noia...morta.

FI