|
... I el pianista segueix escampant les notes d’un tango famós.
Té un estil sincopat que fa que tot ho toqui igual tot i que en
el cas de “Perfidia” s’hi escau...
Les llums perden intensitat. L’animador del local agafa el
micròfon i saluda jovialment: “Bona nit Senyores i Senyors.
Tenim avui entre nosaltres una persona molt rellevant. Un
artista internacional que ha actuat pràcticament a tots els
canals més importants de televisió del món i també, naturalment,
a les més selectes sales de festes de primera fila. Per gaudir
d’ell, aquesta nit els presento al genial, l’únic, el gran dels
grans artistes ¡¡Mititieri!! (aplaudiments generals).
Un xicot d’allò més vulgar i corrent agafa el micro. El seu
aspecte, encara que polit, no és ni elegant ni estrafolari. No
és ni alt ni baix. Ni “guaperes” ni per apretar a córrer. Un ull
a la dreta, un ull a l’esquerra i el nas, correctíssim de mides,
al mig. Mira al públic amb una mirada una mica cauta. No és una
mirada intensa però tampoc no és una mirada desglaçada diríem,
una mirada lluny de tota professionalitat, una miradeta corrent.
Una lleugera inclinació de cap com dirigida a tothom i a ningú
en especial. Per fi, passats uns segons d’un gran silenci a la
sala, obre la boca i el micròfon transmet al públic aspectant
les següents paraules:
- “Bona nit a tothom. La majoria de vostès ja em coneixen per
revistes, programes de televisió i algun que altre llibre. Els
científics em presenten com a cas únic al món. La qual cosa
corrobora també la cibernètica. Senyores i senyors, soc, soc
l’últim home corrent que queda a la terra. Bona nit a tothom.”
Aplaudiments. Molts aplaudiments. Frenètics aplaudiments. Algun
que altre sospir femení. Sanglots masculins. Segueixen els forts
aplaudiments. Tothom es vol convèncer amb aquests cops de mans
plens de ràbia que han ben pagat les mil set pessetes (inclòs
l’ITE) que han hagut de desembutxacar per l’entrada.
L’home corrent s’ha girat i retorna a les bambolines. En aquest
curt trajecte ha fet cinc salts enlaire, allargant tant com pot
el cap com si volgués donar un cop de cap a una pilota
imaginària.
Segueixen els aplaudiments.
Palma. 15/5/84
|
