|
La Patagònia és com un gran triangle que pròpiament comença a la
ciutat de Bahia Blanca i acaba a l’estret de Magallanes.
Recordem que Xile també té una franja d’aquesta Patagònia,
encara que molt estreta. Està distribuïda en les regions de
Nauquen, Rio Negro, Chubut i Santa Cruz. Aquests son els noms
polítics, però els indígenes coneixen la distribució de la
Patagònia (amb una extensió de 830.000 km2) amb aquests altres
noms: Gualichu, al sud de Rio Negro, el Mquinchar, el Balcheta,
el Senguerr i el Deseado.
Son grans extensions de zones volcàniques que en arribar a prop
dels Andes es converteixen en les terres més fèrtils del
planeta. Tota aquesta zona és jove, molt jove, doncs crec
recordar que els araucanos, els primers habitants d’aquestes
terres deien que tota la Pamapa estava formada per illes que
quan el mar va anar retirant-se, van quedar enganxades entre sí
formant l’actual Pampa. Bé, això va passar fa molts miler d’anys.
El bestiar és la riquesa de la Pampa però no oblidem que als dos
gran llacs Traful i Nahuel-Huapi hi ha una immensa massa
forestal, d’on surt una fusta d’ immillorable qualitat.
També se sap que la Patagònia amaga en el seu subsòl or, plata,
coure i lignit. I encara que pugi semblar estrany no ha estat
molt explorada ni explotada en aquet sentit. Al centre de la
Patagònia, a prop de la zona minera hi ha Las Lajas on l’exèrcit
argentí té un importat centre militar.
El clima no és gaire dur i pel que fa als animals trobem pumes,
guineus, grans ramats d’estruços i guanacos (llamas).
Finalment us diré que el nom de Patagònia bé dels primers
descobridors que van veure que els indígenes tenien els peus
molt grossos. Llavors els van batejar com a Patagones.
La història moderna començarà amb Magallanes al 1520. Després
seran part d’aquesta història llegendaris aventurers com Alonso
de Camargo, Pedro Sarmiento, Francisco Ulloa i fins i tot el
famós Drake al 1577. La Patagònia encara s’estava “descobrint” a
finals del segle passat.
Kim Mititieri i Garcia.
|
