|
A finals del segle passat i va viure un matrimoni alemà, Herr
Ritter. Es queden a viure a aquí i presumeix l’home que es l’amo
de l’illa. Ell es un Dr. que crec va sortir d’Alemanya amb
l’esposa i seva infermera. A Floreana només va arribar amb
l’infermera. A més a més es un naturista extremadament xalat.
Uns pocs anys després passava per aquí un vaixell i uns viatgers
se’ls hi va posar el fill malalt. Van demanar al capità que els
desembarquin a la Floreana doncs el pare era Doctor i podria
cuidar mes bé al seu fill. El capità els avisa de l’individu que
hi ha a l’illa que es creu l’amo d’ella i els hi augura
problemes. Amb l’insistència del Dr. , el capità desembarca.
El pare(Dr.), la mare i el nen malalt. Es queden a viure
precisament a la Platja del Correu. Tal com li havia dit el
Capità es presenta l’altre alemany xalat i li diu que aquí no hi
pot viure, que l’illa es d’ell i no hi vol a ningú. L’hi
expliquen el que fa el cas del seu fill malalt i acorden que
quant el vaixell correu dintre d’un mes marxaran. Però vet aquí
que el vaixell correu s’enfonsa i passen els mesos i mesos i no
ve ningú. El fillet es mora. L’infermera i la Sra. Margaret
Winter es fan amigues. Els homes només es toleren. Quan als 9
mesos arriba un nou vaixell ells havien arribat ja a un acord.
El Dr. Ritter i l’infermera posseiran la part alta de l’illa i
els Winters la platja. Quan tot estava en calma, es presenta un
vaixell fletat d’Hamburg per una baronessa (o suposada
baronessa)que be precisament a on viu la família Winter. La
Baronessa es presenta dient que l’illa es seva, que construirà
un luxós hotel per els vaixells de luxe que travessen el Pacífic.
Que si es queden tenen que treballar per ella. Tot això o diu
amb dos colts, 25 a les caderes. Diuen que aquells dies es van
sentir tiros per l’illa Floreana. La Baronessa es queda amb
l’illa junt amb dos Srs. un tot finet que deu ser el marit i un
“mascle ibèric” que el situen com l’amant de turno. La
construcció del hotel no progressa i un bon dia es construeixen
un barco i salpen. No sa sap mai res mes d’ells fins al cap de
molts anys que es troba el vaixell a la deriva i tres cossos
momificats. El Dr. naturista xalat mor menjant-se un pollastre (suposadament
enverinat). De l’infermera mai mes se’n sap res. Ha desaparegut
sense deixar rastre. Amb tot i això la Margaret va tenir un
altre nen. Per els últims fets aquest tindrà uns 9 anys i un dia
es presenta corrents a dir-li a la mare que el pare tot pescant
l’hi ha agafat un atac es mort. Així es com la Margarita Winter
es queda mestressa de l’illa de Floreana. Ella sola va mantindre
el correu, que per tradició de tot Galàpecs abrivava a casa seva
al port de Velázquez Ibana. Fa pocs anys va perdre aquest
privilegi i ara arriba a Port Ayora. Correus l’hi va deixar les
empremtes per el qui vulgui se les pugui fer estampar per ella.
Com jo he fet amb una postal. Ara a Floreana i viuen 49
persones, 4 nenes i la mítica Margaret Winter. Els seu fill viu
amb ella, ara deu tenir uns 49 anys i no el vaig conèixer doncs
era amb la barca a pescar. Avui la Sra. Winter té 84 anys es un
àvia de cabells molt blancs i grassa molt grassa. Sembla la seva
cara que no hi hagi trencat mai un plat. Fabrica un vi fet de
taronja que veu els qui passen per aquí. Ella ens ha convidat a
una botella i unes pastes. Per no sé quantes vegades reembarquem
al “Super-taxi”. Ara faran la travessia directe a Port Ayora.
Cada vegada que embarquem ho fem amb mes gràcia i rapidesa. Ens
estem tornant mariners. Ara una noia puja a la petita coberta
superior (es la Doctora) caram jo no vull ser menys i també m’hi
enfilo. En Franklin que ni s’ha enterat comença a augmentar la
velocitat mes i mes i a trencar ones. La noia crida, - que
chevere, chevere. Jo no dic res perquè si no se’n veurien les
boletes que m’han pujat a la boca. Quan puc baixo i no hi pujaré
pas mai mes. Amb tot les noies han posat musica discotequera a
tope i fan veure que ballen. Inclús la “Pica-pica” està rient
com una boja. L’ambient es carrega d’alegria, sana, pura,
excitant... la Margaret ens ha trucat el vi de taronja amb verí...
o droga. No ho sé. Verí no doncs ningú la ginya però... En una
eufòria indescriptible entrem a Port Ayora. Hem trigat poc mes
de 2 hores. Es tot un rècord en una embarcació turística. Una
traves normal. Dura de 4 a 6 hores.
Kim Mititieri i Garcia
|
