|
- naixement... ... ... ...
muaaaaumm! Aixó es formidable. Que bé que estic aquí. Oh que bé!
em sento ple de vida. Quina tranquil•litat. Poc a poc, em sento
créixer. Cada moment que passa estic mes bé. Sento que em
realitzo constantment. Quina sensació mes agradable!
- el primer raig de sol... ... ... i primera nit ...
... Ep! Que em passa ara? Això es nou. Estic feliçment
desconcertat. Sento calor per primera vegada. M’agrada. I
aquesta escalfor, noto que em transmet energia. Muaaaauuuu, que
feliç que soc!
I ara? Que passa? Ja no noto l’escalfor. Ara es una fresca
reconfortant la que m’envolta. Però veritablement es relaxant.
Sí, si es relaxant! M’agrada. Oh, si també m’agrada aquesta
sensació. Això es fantàstic!
- vida de la vida... ... ... rosada pluja i vent...
... ja, ja, ja, tinc un petit pes a sobre meu, que em fa
pessigolles, ja, ja, ja, quin riure. Ai que no puc mes, ja, ja,
ja... ara em rellisca avall; menys mal. Fot si que he crescut
últimament!
Ara ja estic acostumat a ratos d’escalfor i ratos de fresca.
M’agraden les dos estones! soc feliç! Oh si molt feliç! Ep... ei,
que passa ara? Això no es un petit pes d’humanitat que cauen per
tot arreu. Bueno mirant-ho bé es divertit i noto que em
refresquen i em dona... em dona una sensació nova... que sí, que
sí, que m’agrada molt. Molt! muaaaaauuuuu!... ara hi ha un
impuls meravellós, que em gronxa... amunt, avall, amunt, avall....
Quina vida mes joiosa que tinc!
- plenitud...
I ara quasi sempre es escalfor. Calor mes bé. Molta, molta
vigorosa escalfor. Que maca que es la calor! Si em sento plena
de calor! I tot els rajos que abans eren de fresca ara han donat
pas a quasi tot temps d’escalfor. Que bé que estic! I a cada
estona em sento mes alta, mes alta... i amb tanta calor estic
dauradeta, dauradeta... i alta, alta!
muuuuuauuuuu que afortunada que em sento!
Mes ei, que es això? Quin deu esser aquest soroll tan estrident
que sento? Ep! Que passa aquí? Aquest estrèpit em descentra! Que
es tot aquest fort enrenou? Ei, eiiiii no ho entenc!! Que fot
pasa?? Oh, no, no, nooooo.... ai!
- epíleg... ... ...
La gran màquina segadora ha arribat. Som al juny. Les
quimèriques vides de milions i milions d’espigues de blat, han
arribat a la seva fi... per la mateixa voluntat de l’home que
les va sembrar.
Totes elles han viscut una meravellosa vida de continuo present.
Sempre a plena felicitat. Sols coneixien el present. Tota una
vida desenvolupant-se amb exuberant felicitat.
No sabien res del passat... i no tenien futur. Pot ser aquest
l’autèntic mètode de la vida dels humans?
No sigui el temps una gran força, que lo real sigui el present...
... ...
I que el futur... ...
Kim Mititieri i Garcia
Gelida, 7 de març del 2001
|
