|
Lima, 1 de setembre de 1989
Benvolgut nebot:
Després de 20 dies de escriure’t l’anterior carta i no haver
rebut la teva contestació ( suposo viatges lentament cap a mi)
t’envio el meu segons escrit.
Mira noi, Sud-America et fascinarà. I quan hi barregis, llums,
colors, persones i fets: t’embruixaràs! Com el teu tio, ha estat
desprès de casi 40 anys de viure-hi.
Suposo la teva mare (que es la meva germana) t’haurà explicat la
seva versió de l’historia de la meva vida. Que si ja vaig néixer
raro... si que si ja tenia cara de solter-concu de petit... que
si no giro rodó mai... que sempre he sigut un xiflat... Tot això
podria esser veritat, mes quant tu estiguis uns dies per Sud-America
començaràs a comprendre que viure 40 anys no es cremar una vida
en và, sinó viure-la intensament.
Aquí la llum es diferent... sembla d’un altre dimensió. Es
compacte, es nota que tu estàs a dintre... que reps una energia
positiva d’ella... tan suau i dolça en els primers ratjos de la
matinada... tan embriagadora i sensual en els últims ratjos de
la tarda, que et conviden a despullar-te de tot per iniciar els
primer passos d’entrada a una càlida nit... nit en que et pots
realitzar “al absolut”, de mil maneres i cent camins...
agafa-la, de la fràgil mà, de color xocolata d’una indígena... I
tots sols salten i corren per la gespa; fent salts cada vegada
mes alts, en que arribaràs a tocar les fulles mes tendres i els
alts seivos, cedres o arbres de la canella... I quan ja ets aquí
dalt agafar-se a la cua d’un núvol, es molt fàcil, i desde
aquest navegar per un cel de set colors... abans s’esmunyi la
lluna i el sol es desperti, salta entre les ales d’un tocant
trasnochat i agafant-he ben fort en el seu generós pic; et
tornarà a portar a la terra... Córrer a col•locar-te entre els
llençols i mosquitera del teu llit, doncs la gloria d’elecció
d’un meravellós jorn t’està esperant i prompte els ratjos càlida
del sol et regalaran noves energies...
No corris noi. No porta cap a res el córrer... no hi ha camí, es
fa camí al caminar (diu el gran poeta)... disfruta de la fruita
que tens a la mà... papaies, pinya, mandarines o taronges, una
síndria o un raïm de plàtans, embriagat amb els seus colors,
gustos i vitamines...
Que avui no t’ha sortit bé els afers, pensa que el demà no
existeix. Viu intensament l’avui; així tindràs del demà un somni
de felicitat.
El temps... un misteri per comprendre com el valoren els
indígenes... doncs jo sense entendre’ls fa 40 anys que pretenc
entrar en els seus valor... i l’únic que et puc dir, benvolgut
nebot, es que hem sembla era ahir mateix quan els vaig començar
a estimar, com lo mes important d’aquest meravellós món Sud-Americà:
les seves persones.
Córrer, vine, viu aquest món... poder així podràs comprendre una
mica al teu,
tio Kim.
|
